Vides al mar, naufragis del present

El 9 de maig Lluís Fuster, de Proactiva Open Arms ens va explicar i actualitzar la situació en què trobem les persones que cerquen refugi a Europa i fugen pel Mediterrani. Ja havíem parlat amb Maria Dantas d'Stop Mare Mortum a l'inici de la primera temporada dels Diàlegs Sota la Sorra, però la situació no ha millorat i els governs segueixen sense actuar a favor dels drets humans.

Reconstruir Colòmbia després dels acords de pau

Acte amb Alejandra Duran de l'Observatorio por la Autonomia y los Derechos de los Pueblos Indigenas i la periodista Ruth Gumbau.

Nens amb motxilla

Aquest acte ha estat un diàleg diferent en el qual el periodista Arturo Puente ens ha parlat després de veure el reportatge "Motxiladun Umeak" d'Euskal Telebista.

Drets Humans, d'allò col·lectiu a l'individual

Fotos: Montserrat Jacas

Vam tancar l'any 2017 amb una sessió dels diàlegs el 13 de desembre, el dia de Santa Llúcia. Volíem fer una visió global sobre allò que ens mou: els Drets Humans. 

Vam convidar l'advocada Carla Vall membre de Dones Juristes i col·laboradora del Centre pels Drets Humans Iridia que va establir un intens i interessant diàleg amb  la fotoperiodista, Fabiola Llanos membre de La Periòdica.

Es va contextualitzar legislativament i políticament l'exercici i el respecte que es té actualment dels Drets Humans a Europa i al món centrant-ho molt a Catalunya. De com del reconeixement individual i l'imaginari col·lectiu els conflictes que esdevenen poden trobar solució a les xarxes populars. Cal tenir en compte quines són les necessitats que tenim en relacionar-nos i com ho desenvolupem, també els desitjos i les voluntats.Ambdues participants van tenir en compte la necessitat de posar una mirada de gènere als drets humans, homes i dones no partim de la mateixa base d'igualtat i en l'aplicació de les polítiques i els drets les desigualtats persisteixen i cal superar-les.

Es va evidenciar que si bé sempre ens havíem emmirallat en els països del nord és en els països del sud on més s'ha innovat pel que fa a Drets humans i on més drets s'han desenvolupat malgrat les continues ingerències polítiques internacionals.

Va ser una sessió rica, amb un debat ple de dubtes, de preguntes, d'idees i expressions que ens van ajudar a entendre quina és la realitat actual i la necessitat de fer xarxa, de sensibilitzar, de mirar des de la diversitat arreu i de la necessitat absoluta de respecte. 

Drets lingüístics i nacionals al món

Foto: Montserrat Jacas

L'11 d'octubre en David Minoves, President del CIEMEN, i la periodista Eli Borreda, del Grup Barnils, van dialogar i aprofundir sobre els drets lingüístics i nacionals al món.

Vam seguir aprofundint i aprenent a partir de l'anàlisi i la visió nacionalitària que el David ens va desenvolupar i sobre els drets dels pobles.

Ho vam fer prèviament a una celebració de caire imperialista que no volem. El 12 d'octubre se celebra sobre la sang de molts pobles colonitzats a la força, res a celebrar.

Vam analitzar les diferències entre pobles i nacions, els drets reconeguts i vam desgranar la Declaració Universal dels drets lingüístics i la Declaracióuniversal dels drets col· lectius dels pobles.

D'allò global a allò concret. D'una mirada als pobles i nacions d'arreu del món a la situació a Catalunya diversa d'avui dia.

Comença la tercera temporada!

Disseny: NB Comunicacions

El proper 11 d'octubre  comencem la 3ª temporada dels diàlegs. Enguany hem canviat el dia i els farem el segon dimecres de cada mes. Aquest mes d'octubre ens acompanyaran David Minoves, del CIEMEN, i Eli Borredà periodista i membre del Grup Barnils.

Fusells o pintades

Foto: Montserrat Jacas

L'11 de juliol vam tancar la segona temporada dels diàlegs. Ho vam fer amb Jordi Oriola que ens va introduir en el seu documental Fusells o pintades. La lluita no violenta del poble saharaui.

La lluita, el patiment i la força del poble saharaui ens va commoure. Fa 40 anys que espera el referèndum promès per l’ONU que els hauria de permetre autodeterminar-se i acabar amb l’ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc. 

Tant de temps d’espera ha fet que la majoria de sahrauís vulguin tornar a la guerra per sortir de l’embarrancament. No obstant això, els activistes de la no-violència defensen que, amb la lluita no violenta, estan portant el Marroc a una posició insostenible avui dia. Per als activistes no violents, l’acció no violenta que estan portant a terme els saharauis fa que la lluita d’aquest poble formi part del món nou que ve i que estiguin construint una societat sana i fonamentada en els drets humans. 

El Sàhara és un territori tutelat i ocupat. La seva descolonització va ser interrompuda el 1976 (malgrat tantes promeses) després d el amarxa verda del Marroc i els "Acords de Madrid" que no tenen validesa al dret internacional. Un territori que va proclamar una República Àrab Saharaui Democràtica de forma unilateral en alguns territoris del Sàhara Occidental.