Entre el 18 i el 20 de juliol es porten a terme accions de suport al poble kurd, en paral·lel a la lluita antifeixista.
Hem volgut participar ni que sigui simbòlicament i us animem a participar!
Diàlegs sota la Sorra va començar sent un espai de trobada i coneixement dels diferents conflictes que hi ha al món, per tal de conèixer-los i sensibilitzar sobre la seva situació i necessitats. Actualment som un espai de solidaritat internacionalista, no volem restar al marge ni expectants davant les injustícies, volem sensibilitzar, compartir i actuar a favor d’aquells pobles que pateixen les desigualtats i la violència. Volem donar a conèixer i mostrar el suport i la solidaritat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diàlegs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diàlegs. Mostrar tots els missatges
dilluns, 20 de juliol del 2020
8è aniversari de la revolució de Rojava
Entre el 18 i el 20 de juliol es porten a terme accions de suport al poble kurd, en paral·lel a la lluita antifeixista.
Hem volgut participar ni que sigui simbòlicament i us animem a participar!
dimarts, 14 de juliol del 2020
Dones en procesos de pau. Dones en la reconstrucció de la pandèmia
Aquesta pandemia que estem passant és mundial. La manca de recursos també: són globals i de classe i, també, tenen gènere.
Dones que han participat en processos de pau a Colòmbia i Euskal Herria ens van parlar sobre elpaper de les dones, del feminisme en la reconstrucció social i nacional i com aquesta experiència ara és més necessària que mai.
Nekane Altzelai, d'Ahotsak i Dora Saldarriaga d' Estamos Listas ens en van parlar online als Diàlegs.
diumenge, 16 de febrer del 2020
ZER
Divendres
24 de gener vam arrencar el 2020 amb una nova projecció de Diàlegs sota
la sorra, en la qual vam seguir mostrant el nostre suport i
solidaritat al poble Kurd. Aquesta vegada, l’espai de solidaritat
internacionalista es va contextualitzar en el Kurdistan turc, podent
conèixer la massacre que va patir el poble kurd a Turquia a finals
dels anys 30.
Ens va acompanyar l’Hèctor de la Plataforma de
solidaritat amb el poble kurd Azadî,
qui va contextualitzar la situació geopolítica del poble kurd a
Turquia, així com la nostra companya Gemma qui va introduir la
pel·lícula “ZER” de Kakim Öz, la qual havia sigut presentada
al Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant de La Mostra
de CineBaix el passat novembre.
En
la pel·lícula, el protagonista, Jan, descobreix els seus orígens
kurds quan viatja a Turquia a acomiadar-se de la seva àvia Zarife,
que havia conegut poc temps abans a Nova York, quan la tractaven de
càncer. En l’estada a l’hospital, la seva àvia li havia cantat
“ZER”, una cançó que cantava de petita, i un cop a Turquia,
intenta conèixer d’on surt aquesta cançó. Jan recorre diferents
poblats per trobar algú que conegui la cançó i que li pugui
explicar el seu significat. Allà descobreix els orígens kurds de la
seva àvia (que tota la família havia intentat ocultar i/o negar),
així com els indrets de Dersim on es va produir la massacre de la
població kurda de 1938, que havia estat silenciada en la historia
oficial turca.
En
el debat-fòrum sobre la pel·lícula, l’Hèctor va explicar que a
Dersim va morir un gran percentatge de la població kurda, sense
importar l’edat i el gènere, que moltes persones kurdes intentaven
negar els seus orígens per por, així com que arrel de la massacre a
Dersim, molts i moltes infants havien sigut segrestades i adoptades
per famílies turques.
També
es va comentar el fet de que a la pel·lícula s’havia vist com de
propera i acollidora era la població kurda, ja que havien ajudat en
tot moment al protagonista a trobar el que estava buscant, obrint-li
les portes de casa seva i oferint-li tot el que tenien.
dimarts, 3 de desembre del 2019
Parlem de Kurdistan "Comandant Arian"
A l'espai de solidaritat internacionalista que volem ser els "Diàlegs sota la sorra" hem parlat altres cops del context geopolític del Kurdistan i de la realitat del poble kurd. Enguany pren un altre caire tristament actual. La guerra a Siria, la retirada de les tropes dels Estats Units i l'entrada de Turquia estan suposant un nou atac, dur i amb voluntat de genocidi de Turquia cap a Kurdistan.
El 22 de novembre ens va acompanaya en Marc, d'Azadî, Plataforma de solidaritat amb el poble kurd, i vam debatir a partir de la pel·lícula Comandant Arian, d'Alba Sotorra -Que no ens va poder acompanyar donat que era al Kurdistan, preparant un nou film-, un documental que segueix el dia a dia de la Comandant Arian, que dirigeix un batalló de les YPJ -Yekîneyên Parastina Jinê-, les Unitats de Protecció de les Dones kurdes que són una organització militar, exclusivament de dones, creada el 2012.
En la pel·lícula es recull el moment en que les YPJ avancen cap a Kobane i fan retrocedir les tropes de DAESH. el film, del 2016, ens fa ser conscients de la duresa que 3 anys després està patint el Kurdistan i, especialment, les dones.
En el debat-fòrum sobre la pel·lícula en Marc ens va explicar la actual situació. La resistència de Rojava en solitari contra els atacs de Turquia, les incursions que fa en territori sirià a Rojava amb la inactivitat de l'exercit sirià i les aliances genocides amb Espanya i l'OTAN i la connivència de la Unió Europea.
Vam parlar de la campanya de boicot a productes turcs que ha iniciat Azadî, com per exemple un dels patrocinadors del primer equip del Barça, BEKO, forma part del grup empresarial turc KOÇ, un dels principals fabricants d’armament del país.
dimecres, 16 de maig del 2018
Vides al mar, naufragis del present
El 9 de maig Lluís Fuster, de Proactiva Open Arms ens va explicar i actualitzar la situació en què trobem les persones que cerquen refugi a Europa i fugen pel Mediterrani. Ja havíem parlat amb Maria Dantas d'Stop Mare Mortum a l'inici de la primera temporada dels Diàlegs Sota la Sorra, però la situació no ha millorat i els governs segueixen sense actuar a favor dels drets humans.
divendres, 13 d’abril del 2018
Nens amb motxilla
Aquest acte ha estat un diàleg diferent en el qual el periodista Arturo Puente ens ha parlat després de veure el reportatge "Motxiladun Umeak" d'Euskal Telebista.
dissabte, 14 d’octubre del 2017
Drets lingüístics i nacionals al món
Foto: Montserrat Jacas
L'11 d'octubre en David Minoves, President del CIEMEN, i la periodista Eli Borreda, del Grup Barnils, van dialogar i aprofundir sobre els drets lingüístics i nacionals al món.
Vam seguir aprofundint i aprenent a partir de l'anàlisi i la visió nacionalitària que el David ens va desenvolupar i sobre els drets dels pobles.
Ho vam fer prèviament a una celebració de caire imperialista que no volem. El 12 d'octubre se celebra sobre la sang de molts pobles colonitzats a la força, res a celebrar.
Vam analitzar les diferències entre pobles i nacions, els drets reconeguts i vam desgranar la Declaració Universal dels drets lingüístics i la Declaracióuniversal dels drets col· lectius dels pobles.
D'allò global a allò concret. D'una mirada als pobles i nacions d'arreu del món a la situació a Catalunya diversa d'avui dia.
dimecres, 4 d’octubre del 2017
Comença la tercera temporada!
El proper 11 d'octubre comencem la 3ª temporada dels diàlegs. Enguany hem canviat el dia i els farem el segon dimecres de cada mes. Aquest mes d'octubre ens acompanyaran David Minoves, del CIEMEN, i Eli Borredà periodista i membre del Grup Barnils.
dimecres, 12 de juliol del 2017
Fusells o pintades
L'11 de juliol vam tancar la segona temporada dels diàlegs. Ho vam fer amb Jordi Oriola que ens va introduir en el seu documental Fusells o pintades. La lluita no violenta del poble saharaui.
La lluita, el patiment i la força del poble saharaui ens va commoure. Fa 40 anys que espera el referèndum promès per l’ONU que els hauria de permetre autodeterminar-se i acabar amb l’ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc.
Tant de temps d’espera ha fet que la majoria de sahrauís vulguin tornar a la guerra per sortir de l’embarrancament. No obstant això, els activistes de la no-violència defensen que, amb la lluita no violenta, estan portant el Marroc a una posició insostenible avui dia. Per als activistes no violents, l’acció no violenta que estan portant a terme els saharauis fa que la lluita d’aquest poble formi part del món nou que ve i que estiguin construint una societat sana i fonamentada en els drets humans.
El Sàhara és un territori tutelat i ocupat. La seva descolonització va ser interrompuda el 1976 (malgrat tantes promeses) després d el amarxa verda del Marroc i els "Acords de Madrid" que no tenen validesa al dret internacional. Un territori que va proclamar una República Àrab Saharaui Democràtica de forma unilateral en alguns territoris del Sàhara Occidental.
dimarts, 14 de març del 2017
dimarts, 14 de febrer del 2017
dimarts, 8 de novembre del 2016
dimarts, 11 d’octubre del 2016
dimarts, 12 de juliol del 2016
dimarts, 7 de juny del 2016
dimarts, 17 de maig del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)