Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diàlegs sota la sorra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diàlegs sota la sorra. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 d’abril del 2023

Les maduixes de la desigualtat


 Durant la segona quinzena del mes de maig al vestíbul de la biblioteca es va poder visitar l'exposició "Sobreviure als camps de maduixes" de Fundació SURT i un equip de periodistes format per Maria Altimira, Quique Badia, David Meseguer i Pablo Tosco. 


El projecte ‘Les jornaleres de la maduixa: explotació laboral i discriminació de gènere a les dues ribes de l’Atlàntic’ va ser un dels seleccionats per rebre una beca Devreporter, concedida per La Fede.cat  i finançada pel projecte europeu Frame, Voice, Report!

El 23 de març el fotoperiodista Pablo Tosco ens va explicar a fons la investigació que s'havia portat a terme sobre la vulneració de drets de les marroquines, contractades en origen, que fan de jornaleres als camps de Huelva.

Pablo Tosco va explicar els abusos que reben de tota mena, l'explotació laboral a que són sotmeses i els enganys constants a que se les sotmet. Podeu trobar més informació de la investigació del projecte en les publicacions que es van portar a terme:

Abusos alscamps de maduixes al diari ARA

Sobrevivir a los campos de fresas al diari El País

ⴼⵔⵉⵙⵙⴰ ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵎⵇⵓⴷⴷⵉⵏa Le Monde Amazig

El martirio judicial de las temporeras marroquíes de la fresa al diari Público

In pictures: Moroccans navigate abuse and coronavirus to pick Spain’s ‘red gold a Middle East Eye

Les maduixes de la desigualtat al setmanari El Temps

“A les temporeres que han denunciat abusos se les ha acusat de mentir i han patitrepercussions demolidores” Entrevista a Catalunya Plural

“Tothom sap el que passa, però ningú no ho vol mirar“ Entrevista a La Independent

La situació que es troben les dones quan arriben no és, ni de lluny, el que els han promès en fer el contracte. La violència física, psíquica i sexual a més de l'explotació laboral, la invisibilitat i confinament de què són subjecte ens porten a plantejar-nos moltes coses, Una molt important és la nostra força com a consumidors i consumidores.

Evidentment no podem deixar de comprar i sabem que molts dels productes de consum són fruit d’explotacions laborals molt diverses. La sobirania alimentària i la producció local posa sobre la taula possibles solucions, no totes.

És important conèixer que si bé la majoria d’empreses de producció de maduixa de Huelva es produeixen situacions similars són Fresón de palos i Doñana 1998 les que ho fan de forma sistemàtica i més greu. Per tant: mireu l’origen quan compreu.

Us enllacem un dossier fruit de la col·laboració entre  Veus per la Sobirania Alimentària i LaDirecta que us aportarà elements de reflexió. També us deixem l’enllaç a la Xarxa de Consum Solidari que aporta més informació, dades i possibilitats de consum.

dilluns, 20 de juliol del 2020

8è aniversari de la revolució de Rojava



Entre el 18 i el 20 de juliol es porten a terme accions de suport al poble kurd, en paral·lel a la lluita antifeixista.

Hem volgut participar ni que sigui simbòlicament i us animem a participar!








dimarts, 14 de juliol del 2020

Dones en procesos de pau. Dones en la reconstrucció de la pandèmia

Aquesta pandemia que estem passant és mundial. La manca de recursos també: són globals i de classe i, també, tenen gènere.

Dones que han participat en processos de pau a Colòmbia i Euskal Herria ens van parlar sobre elpaper de les dones, del feminisme en la reconstrucció social i nacional i com aquesta experiència ara és més necessària que mai.

Nekane Altzelai, d'Ahotsak i Dora Saldarriaga d' Estamos Listas ens en van parlar online als Diàlegs.


dimarts, 7 d’abril del 2020

La solidaritat no es pot confinar









Des de que va arribar el virus del COVID19 la societat ha reaccionat de forma molt diferent.

Cada vespre els aplaudiments a les persones que tenen cura de la nostra salut, de la nostra alimentació, del nostre benestar durnat el confinament són seguits de forma massiva i continuada.

Però, també, en aquesta etapa que vivim s'estàn despertant els vells fantasmes del racisme i l'egoisme, allò que destrueix el món.

Mentre no poguem trobar-nos presencialment podeu repassar els actes qeu durant les primeres temporades vam emetre en directe al canal de YouTube de l'Espluga Viva.

També podeu seguir-nos a la nostra pàgina de facebook on anem penjant el que esdevé al món. Perquè la solidaritat no es confina pe`ro la crueltat inhumana no dorm.

Front a la por: solidaritat i empatia. La Solidaritat no es pot confinar i cal mostrar-la cada dia.



diumenge, 16 de febrer del 2020

ZER



Divendres 24 de gener vam arrencar el 2020 amb una nova projecció de Diàlegs sota la sorra, en la qual vam seguir mostrant el nostre suport i solidaritat al poble Kurd. Aquesta vegada, l’espai de solidaritat internacionalista es va contextualitzar en el Kurdistan turc, podent conèixer la massacre que va patir el poble kurd a Turquia a finals dels anys 30.
Ens va acompanyar l’Hèctor de la Plataforma de solidaritat amb el poble kurd Azadî, qui va contextualitzar la situació geopolítica del poble kurd a Turquia, així com la nostra companya Gemma qui va introduir la pel·lícula “ZER” de Kakim Öz, la qual havia sigut presentada al Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant de La Mostra de CineBaix el passat novembre.
En la pel·lícula, el protagonista, Jan, descobreix els seus orígens kurds quan viatja a Turquia a acomiadar-se de la seva àvia Zarife, que havia conegut poc temps abans a Nova York, quan la tractaven de càncer. En l’estada a l’hospital, la seva àvia li havia cantat “ZER”, una cançó que cantava de petita, i un cop a Turquia, intenta conèixer d’on surt aquesta cançó. Jan recorre diferents poblats per trobar algú que conegui la cançó i que li pugui explicar el seu significat. Allà descobreix els orígens kurds de la seva àvia (que tota la família havia intentat ocultar i/o negar), així com els indrets de Dersim on es va produir la massacre de la població kurda de 1938, que havia estat silenciada en la historia oficial turca.
En el debat-fòrum sobre la pel·lícula, l’Hèctor va explicar que a Dersim va morir un gran percentatge de la població kurda, sense importar l’edat i el gènere, que moltes persones kurdes intentaven negar els seus orígens per por, així com que arrel de la massacre a Dersim, molts i moltes infants havien sigut segrestades i adoptades per famílies turques.
També es va comentar el fet de que a la pel·lícula s’havia vist com de propera i acollidora era la població kurda, ja que havien ajudat en tot moment al protagonista a trobar el que estava buscant, obrint-li les portes de casa seva i oferint-li tot el que tenien.

dimarts, 3 de desembre del 2019

Parlem de Kurdistan "Comandant Arian"

A l'espai de solidaritat internacionalista que volem ser els "Diàlegs sota la sorra" hem parlat altres cops del context geopolític del Kurdistan i de la realitat del poble kurd. Enguany pren un altre caire tristament actual. La guerra a Siria, la retirada de les tropes dels Estats Units i l'entrada de Turquia estan suposant un nou atac, dur i amb voluntat de genocidi de Turquia cap a Kurdistan.

El 22 de novembre ens va acompanaya en Marc, d'Azadî,  Plataforma de solidaritat amb el poble kurd, i vam debatir a partir de la pel·lícula Comandant Arian, d'Alba Sotorra -Que no ens va poder acompanyar donat que era al Kurdistan, preparant un nou film-, un documental que segueix el dia a dia de la Comandant Arian, que dirigeix un batalló de les YPJ -Yekîneyên Parastina Jinê-, les Unitats de Protecció de les Dones kurdes que són una organització militar, exclusivament de dones, creada el 2012.

En la pel·lícula es recull el moment en que les YPJ avancen cap a Kobane i fan retrocedir les tropes de DAESH. el film, del 2016, ens fa ser conscients de la duresa que 3 anys després està patint el Kurdistan i, especialment, les dones.

En el debat-fòrum sobre la pel·lícula en Marc ens va explicar la actual situació. La resistència de Rojava en solitari contra els atacs de Turquia, les incursions que fa en territori sirià a Rojava amb la inactivitat de l'exercit sirià i  les aliances genocides amb Espanya i l'OTAN i la connivència de la Unió Europea.


Vam parlar de la campanya de boicot a productes turcs que ha iniciat Azadî, com per exemple un dels patrocinadors del primer equip del Barça, BEKO, forma part del grup empresarial turc KOÇ, un dels principals fabricants d’armament del país.

dilluns, 20 de maig del 2019

In the same boat


























Rudy Gnutti és el director del film documental In the same boat que es va projectar el passat 11 de juliol.  Vam poder parlar amb ell i amb Carme Porta, membre de la Xarxa Renda Bàsica.

Vam debatir sobre el que el documental planteja, de la proposta de Renda Bàsica Universal, a partir de les dades que s'hi aboquen i de les opinions i anàlisi de les persones que hi participen: Zygmunt Bauman, José Mújica, Serge Latouche, Anthony B. Atkinson,Mauro Gallegati, Erik Brynjolfsson, Daniel Raventós, Nick HanauerMariana Mazzucato, Ruther Bregman i Àlex Brendemhül.

dimecres, 20 de juny del 2018

On és casa meva al Kurdistán?


























El 13 de juny el periodista Antoni Lluís Trobat i Coni Docolomansky de la  plataforma en solidaritat am bel poble kurd Azadí, ens van parlar del Kurdistán. Ja havíem parlat fa temps amb Quim Arrufat, un gran coneixedor, però calia actualitzar després del paper qu eté el poble kurd en la guerra contra estat islàmic.

Rojava, el Kurdistán Occidental, dividit en tres cantons: Efrîn, Kobanî i Cizîrê, amb 8 grups ètnics (3 molt minoritaris), 4 llengües, 6 religions i un laicisme fortament arrelat. Rojava no viu en pau però si en harmonia.
No viu en pau perquè suporta la guerra a la que la sotmeten Turquia, Iraq i Síria. No viu en pau perquè han estat resistint, contra el govern de Baixar al-Assad, Estat Islàmic i les milícies islamistes rebels. Rojava vol la pau i reclama respecte.

dimecres, 16 de maig del 2018

Vides al mar, naufragis del present


























El 9 de maig Lluís Fuster, de Proactiva Open Arms ens va explicar i actualitzar la situació en què trobem les persones que cerquen refugi a Europa i fugen pel Mediterrani. Ja havíem parlat amb Maria Dantas d'Stop Mare Mortum a l'inici de la primera temporada dels Diàlegs Sota la Sorra, però la situació no ha millorat i els governs segueixen sense actuar a favor dels drets humans.

dissabte, 14 d’octubre del 2017

Drets lingüístics i nacionals al món

Foto: Montserrat Jacas

L'11 d'octubre en David Minoves, President del CIEMEN, i la periodista Eli Borreda, del Grup Barnils, van dialogar i aprofundir sobre els drets lingüístics i nacionals al món.



Vam seguir aprofundint i aprenent a partir de l'anàlisi i la visió nacionalitària que el David ens va desenvolupar i sobre els drets dels pobles.



Ho vam fer prèviament a una celebració de caire imperialista que no volem. El 12 d'octubre se celebra sobre la sang de molts pobles colonitzats a la força, res a celebrar.



Vam analitzar les diferències entre pobles i nacions, els drets reconeguts i vam desgranar la Declaració Universal dels drets lingüístics i la Declaracióuniversal dels drets col· lectius dels pobles.



D'allò global a allò concret. D'una mirada als pobles i nacions d'arreu del món a la situació a Catalunya diversa d'avui dia.

dimecres, 4 d’octubre del 2017

Comença la tercera temporada!

Disseny: NB Comunicacions

El proper 11 d'octubre  comencem la 3ª temporada dels diàlegs. Enguany hem canviat el dia i els farem el segon dimecres de cada mes. Aquest mes d'octubre ens acompanyaran David Minoves, del CIEMEN, i Eli Borredà periodista i membre del Grup Barnils.

dimecres, 12 de juliol del 2017

Fusells o pintades

Foto: Montserrat Jacas

L'11 de juliol vam tancar la segona temporada dels diàlegs. Ho vam fer amb Jordi Oriola que ens va introduir en el seu documental Fusells o pintades. La lluita no violenta del poble saharaui.


La lluita, el patiment i la força del poble saharaui ens va commoure. Fa 40 anys que espera el referèndum promès per l’ONU que els hauria de permetre autodeterminar-se i acabar amb l’ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc. 


Tant de temps d’espera ha fet que la majoria de sahrauís vulguin tornar a la guerra per sortir de l’embarrancament. No obstant això, els activistes de la no-violència defensen que, amb la lluita no violenta, estan portant el Marroc a una posició insostenible avui dia. Per als activistes no violents, l’acció no violenta que estan portant a terme els saharauis fa que la lluita d’aquest poble formi part del món nou que ve i que estiguin construint una societat sana i fonamentada en els drets humans. 

El Sàhara és un territori tutelat i ocupat. La seva descolonització va ser interrompuda el 1976 (malgrat tantes promeses) després d el amarxa verda del Marroc i els "Acords de Madrid" que no tenen validesa al dret internacional. Un territori que va proclamar una República Àrab Saharaui Democràtica de forma unilateral en alguns territoris del Sàhara Occidental.