Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Azadí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Azadí. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de febrer del 2020

ZER



Divendres 24 de gener vam arrencar el 2020 amb una nova projecció de Diàlegs sota la sorra, en la qual vam seguir mostrant el nostre suport i solidaritat al poble Kurd. Aquesta vegada, l’espai de solidaritat internacionalista es va contextualitzar en el Kurdistan turc, podent conèixer la massacre que va patir el poble kurd a Turquia a finals dels anys 30.
Ens va acompanyar l’Hèctor de la Plataforma de solidaritat amb el poble kurd Azadî, qui va contextualitzar la situació geopolítica del poble kurd a Turquia, així com la nostra companya Gemma qui va introduir la pel·lícula “ZER” de Kakim Öz, la qual havia sigut presentada al Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant de La Mostra de CineBaix el passat novembre.
En la pel·lícula, el protagonista, Jan, descobreix els seus orígens kurds quan viatja a Turquia a acomiadar-se de la seva àvia Zarife, que havia conegut poc temps abans a Nova York, quan la tractaven de càncer. En l’estada a l’hospital, la seva àvia li havia cantat “ZER”, una cançó que cantava de petita, i un cop a Turquia, intenta conèixer d’on surt aquesta cançó. Jan recorre diferents poblats per trobar algú que conegui la cançó i que li pugui explicar el seu significat. Allà descobreix els orígens kurds de la seva àvia (que tota la família havia intentat ocultar i/o negar), així com els indrets de Dersim on es va produir la massacre de la població kurda de 1938, que havia estat silenciada en la historia oficial turca.
En el debat-fòrum sobre la pel·lícula, l’Hèctor va explicar que a Dersim va morir un gran percentatge de la població kurda, sense importar l’edat i el gènere, que moltes persones kurdes intentaven negar els seus orígens per por, així com que arrel de la massacre a Dersim, molts i moltes infants havien sigut segrestades i adoptades per famílies turques.
També es va comentar el fet de que a la pel·lícula s’havia vist com de propera i acollidora era la població kurda, ja que havien ajudat en tot moment al protagonista a trobar el que estava buscant, obrint-li les portes de casa seva i oferint-li tot el que tenien.

dimecres, 20 de juny del 2018

On és casa meva al Kurdistán?


























El 13 de juny el periodista Antoni Lluís Trobat i Coni Docolomansky de la  plataforma en solidaritat am bel poble kurd Azadí, ens van parlar del Kurdistán. Ja havíem parlat fa temps amb Quim Arrufat, un gran coneixedor, però calia actualitzar després del paper qu eté el poble kurd en la guerra contra estat islàmic.

Rojava, el Kurdistán Occidental, dividit en tres cantons: Efrîn, Kobanî i Cizîrê, amb 8 grups ètnics (3 molt minoritaris), 4 llengües, 6 religions i un laicisme fortament arrelat. Rojava no viu en pau però si en harmonia.
No viu en pau perquè suporta la guerra a la que la sotmeten Turquia, Iraq i Síria. No viu en pau perquè han estat resistint, contra el govern de Baixar al-Assad, Estat Islàmic i les milícies islamistes rebels. Rojava vol la pau i reclama respecte.