dimarts, 1 de febrer del 2022

Projecte Mòbil: el viatge


El passat 19 de gener vam veure el documental "Projecte Mòbil: el viatge" amb debat posterior amb el seu director Francesc Josep Deó d' Aula Mèdia i Carme Altayó de l'ong Solidaritat Kasando de Castelldefels.
Durant les setmanes anteriors i el dia de l'acte vam fer recollida de mòbils que ja no s'utilitzen per tal que Skasando els doni nova vida i els porti al Congo on els utilitzaran.
Important, interessant i necessari explicar tot el que van explicar. El consum responsable ens afecta a tothom i cal informació i sensibilització, gràcies pel vostre treball.

També vam recollir diners per taquilla inversa a favor dels projectes de Solidaritat Kasando.










 

dilluns, 20 de juliol del 2020

8è aniversari de la revolució de Rojava



Entre el 18 i el 20 de juliol es porten a terme accions de suport al poble kurd, en paral·lel a la lluita antifeixista.

Hem volgut participar ni que sigui simbòlicament i us animem a participar!








dimarts, 14 de juliol del 2020

Dones en procesos de pau. Dones en la reconstrucció de la pandèmia

Aquesta pandemia que estem passant és mundial. La manca de recursos també: són globals i de classe i, també, tenen gènere.

Dones que han participat en processos de pau a Colòmbia i Euskal Herria ens van parlar sobre elpaper de les dones, del feminisme en la reconstrucció social i nacional i com aquesta experiència ara és més necessària que mai.

Nekane Altzelai, d'Ahotsak i Dora Saldarriaga d' Estamos Listas ens en van parlar online als Diàlegs.


dimarts, 7 d’abril del 2020

La solidaritat no es pot confinar









Des de que va arribar el virus del COVID19 la societat ha reaccionat de forma molt diferent.

Cada vespre els aplaudiments a les persones que tenen cura de la nostra salut, de la nostra alimentació, del nostre benestar durnat el confinament són seguits de forma massiva i continuada.

Però, també, en aquesta etapa que vivim s'estàn despertant els vells fantasmes del racisme i l'egoisme, allò que destrueix el món.

Mentre no poguem trobar-nos presencialment podeu repassar els actes qeu durant les primeres temporades vam emetre en directe al canal de YouTube de l'Espluga Viva.

També podeu seguir-nos a la nostra pàgina de facebook on anem penjant el que esdevé al món. Perquè la solidaritat no es confina pe`ro la crueltat inhumana no dorm.

Front a la por: solidaritat i empatia. La Solidaritat no es pot confinar i cal mostrar-la cada dia.



diumenge, 16 de febrer del 2020

ZER



Divendres 24 de gener vam arrencar el 2020 amb una nova projecció de Diàlegs sota la sorra, en la qual vam seguir mostrant el nostre suport i solidaritat al poble Kurd. Aquesta vegada, l’espai de solidaritat internacionalista es va contextualitzar en el Kurdistan turc, podent conèixer la massacre que va patir el poble kurd a Turquia a finals dels anys 30.
Ens va acompanyar l’Hèctor de la Plataforma de solidaritat amb el poble kurd Azadî, qui va contextualitzar la situació geopolítica del poble kurd a Turquia, així com la nostra companya Gemma qui va introduir la pel·lícula “ZER” de Kakim Öz, la qual havia sigut presentada al Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant de La Mostra de CineBaix el passat novembre.
En la pel·lícula, el protagonista, Jan, descobreix els seus orígens kurds quan viatja a Turquia a acomiadar-se de la seva àvia Zarife, que havia conegut poc temps abans a Nova York, quan la tractaven de càncer. En l’estada a l’hospital, la seva àvia li havia cantat “ZER”, una cançó que cantava de petita, i un cop a Turquia, intenta conèixer d’on surt aquesta cançó. Jan recorre diferents poblats per trobar algú que conegui la cançó i que li pugui explicar el seu significat. Allà descobreix els orígens kurds de la seva àvia (que tota la família havia intentat ocultar i/o negar), així com els indrets de Dersim on es va produir la massacre de la població kurda de 1938, que havia estat silenciada en la historia oficial turca.
En el debat-fòrum sobre la pel·lícula, l’Hèctor va explicar que a Dersim va morir un gran percentatge de la població kurda, sense importar l’edat i el gènere, que moltes persones kurdes intentaven negar els seus orígens per por, així com que arrel de la massacre a Dersim, molts i moltes infants havien sigut segrestades i adoptades per famílies turques.
També es va comentar el fet de que a la pel·lícula s’havia vist com de propera i acollidora era la població kurda, ja que havien ajudat en tot moment al protagonista a trobar el que estava buscant, obrint-li les portes de casa seva i oferint-li tot el que tenien.